¡Todos a la cárcel!

“Las actitudes son más importantes que las aptitudes”
-Winston Churchill-, politic britanic


Hi ha tanta diferencia entre els presos polítics dels darrers anys de la dictadura franquista amb els polítics presos dels darrers mesos!
Una de ben grossa és que als primers els feien “cantar” amb tortures dignes d'una repressió feixista, i als politics d'avui només els basta veure la cara del jutge per "cantar com un tenor". Vivim uns temps orfes de principis i valors. Homes i dones dèbils camí de jutjats per les 30 monedes d'or, la vella lliçó bíblica que l'home no és que no hagi aconseguit superar sinó que s'ha tirat a la merda dels duros com a únic valor cotitzable d'aquesta societat deshumanitzada en la recerca de la felicitat material, la demarcació de classes, la veneració dogmàtica de l'estatus social que ha esdevingut en buit existencial esdevingut alhora per l'abandonament incrèdul de l'exercici de l'esperit, l'autogestió de la felicitat i la riquesa que no es pot comprar ni amb tot l'or del món de poder de dormir tranquil tots els vespres del camí de les nostres vides, únic patrimoni que no coneix ni de crisis ni de valors borsaris de què només gaudeixen els homes i dones humils.
N'hi ha que donen gràcies a un bon plat de fideus roters i n'hi ha que s'obliden de donar gràcies encalçant el cabrit d'or. Qui és el miserable? Senyors polítics d'alt llinatge?
Perquè el país de pandereta, de gent d'upa, política de boqueta, mamífers intolerants de “una lengua grande y libre” i homes mudats fent carrera de senyors mai no fou el nostre país. Entabanadors, traficants d'il·lusions, proxenetes d'ideals... es fa esgotador repassar el vostre currículum de la vostra doble, triple i il·lusionista moral.
El PP ha expulsat n'Ordinas per haver recaptat 240.000 euros dolços per sembrar-los a les profunditats del seu jardí o bé per ésser una lesbiana casada gràcies a la Llei de matrimonis homosexuals del “revolucionari” govern d'en Zapatero a què el seu partit (PP) s'oposà a peu del taulell del Congrés dels Diputats i que la passada legislatura es manifestà en contra de dita llei sota l'eslògan carlista “La familia sí importa”?

Què més ens falta a l'illa encimentada del mediterrani? Ofegats "Entre dos aguas" com diu en Paco de Lucia. Uns que no es miren ni un pam i d'altres que com si es tractàs del jurament d'un càrrec prometen molt poèticament però inútilment "ni un pam més". A més ho diuen com si es tractàs d'una cita d'en Lincon, Castro o Churchil. Tot un despropòsit polític.

Aquí patim el mal de les dues castes de senyors i la Part Forana segueix essent la terra oblidada d'en Simó Tort, aquell pioner de la representació de la Part Forana i el Pla que optà per la diplomàcia del "garrot" per deixondir la sordesa intencionada dels homes de Palma de Mallorca.
Capitalisme a Madrid? Els collons de l'ase! No fa falta anar tan enfora, a Ciutat hi ha tots els elements polítics, segregacionistes i poderosos que ofeguen la possibilitat d'ésser, amb igualtat de condicions i diferenciació de possibilitats, dels pobles de la resta de l'illa. Convertint-nos en quarterades d'extraradi que els polítics de dretes empren per posar en marxa els seus projectes urbanístics o, per altra banda, els polítics pseudoesquerrans les adquireixen com qui compra finques per augmentar el patrimoni de "flora y fauna" del Govern Balear.

Ja ho diu la vella saviesa popular mallorquina: "en guanyaven a palades i en gastaven a senallades".