Benvingut Mister Apu

"El mayor crimen desde la Segunda Guerra Mundial
ha sido la política exterior de Estados Unidos".

-Ramsey Clarck-
(Ex -fiscal general de EEUU bajo el presidente Lyndon Jonson)


La grandessa d´esser petits. Tanta sort que ni per massa bó ni per massa dolent, aqui a Mallorca no ens enleiram massa, tenit en conte que tota l´alt que es puja, tard o d´hora, es tot l´alt que es baixa. Lo ben cert d´aquest món es que tot s´acaba, com a gran exemple tenim el rebost de canostra. Aixo si, tot s´ha de dir que no son temps aquets de fer rebost, o poder guardar genero. La gran veritat de la nostra petita economia es que amb arribar a sa tercera setmana de més no hi ha rebost que valgui. “Si es pogues sofregir sa buidor…” com deia na Caterina que guardava s´aparcament de devant caseva al R5 del seu homo amb dues cadires plantades devant I darrera.
Em refereixo a la grandessa de no esser uno potencia mundial, i no esta baix l´ull o el punt de mireta de tots els qui pateixen sa balquena del Imperi Americà que dona particións de poder a les decadents democraciés europes, d´aquells mateixos paisos on fugiren creuant l´altlántic, no fa mes de 500 anys, tots els esqueixos I peces sobrants producte de la fam, desigualtat social, epidemies, guerres I feudalisme d´aquelles societats civilitzades anomenades Europa. Per construir a cop sang, plom I llimpieses etnica la mal anomenada terra del somnis I la llibertat, Estats Units. Aixo perque el pais mes ric, mes jove I mes insegur del món, pugi mantenir-se a cos de potencia mundial, la resta del món ha de pagar un preu. Latino-America, el païssos arabs, pagan amb l´explotació del seus recursos naturals, l´esclavitut dels seus homos dones I nins com a bestiar, (que ara es diu “má d´obra barata”), la seva autonomia que es la seva llibertat de tot poble I de la moneda més mala d´amollar que es la vida. Mentres que els cobradors d´imposotos o llepes del primer món ho pagam amb l´economía, el capitalisme, I la perdúa total dels nostres, valors, cultura I els que ens quedava com a vella europa, de cultes, avançats o inteligents. Cuant s´ens xerra de les cultures del món, exposen països Africans, asiatics o Orientals. Els pobles I les cultures europees han quedat difuminats. Hem de reconeixer que ens hem tirat a la merda de la “American line o life”.
China I La India no son cap broma, ni cap cancó protesta. Es una maquinaria que fa una feinada I produeix com per fer el que ja du fent fa tot aquest temps Estats Units. Esser l´uníc I gran rebost per a tot el món I així guanyar-hi, com si es tractes del homó de la botgia, de les necessitats I la fam de tota l´humanitat.
Aixó si, com a poble sempre ens quedara la possibilitat ingenúa de veure passar a Mister Abu, en el lloc mateix de com ho feia Mr. Marshall com l´amo del deu que ni es baixa del seu cotxo. Fa coio creure que lo bo vindra quan es tomí un Rei per tot lo dolent que pot oferir es proxím relleu d´un altra Rei que puja damunt lo tomat. Peró com a gran espectadors que ens han reduït al primer món, baix l´imperi de la televisió, l´imatge I els satel.lits. Tant sols en queda somiar.., somiar en veure com pseudo-imperi romá del septim de Cabelleria cau per la destralada imparable dels Indis, que aquets si son de la India I no aquells filosofs de pell morena com a mallorquí antic, que no entenien les debiltats de homé blanc. I axí, amb aixercar-nos de la primer filera d´espectador, poder continuar sa nostra depriment existencia amb tot la tranquilitat que dona esser els concienciats incapacós que ens han infrigit el missatge universal la TV. Engreixats com a porcs, mudats com a putes, enganats de falsos valors, i sobretot esterils de fecunda el nostre somní de liberació del home com a home. Ens han esborrat el nostre camí.