Als anys 30 cavàrem la tomba del feixisme i encara és buida

“Quan la hipocresia comença a ser de mala qualitat,
és l’hora de començar a dir la veritat”
-Bertolt Brecht, poeta i dramaturg alemany”


De què serveix eliminar tota la simbologia feixista de les ciutats i pobles si no s’elimina el feixisme?
Tal vegada la Llei de memòria històrica, “de pico i pala” contra la simbologia arcaica de la fisonomia imposada i heretada de la nostra geografia, tan sols aporti el rebrot violent de l’ultradreta del “Ruedo Iberico” i així tornaria a posar-se de moda als noticiaris i programes grocs de TV perquè acabin dient que tot plegat és tracta d’una “tribu urbana”.
Sí, clar, una “tribu urbana” que està organitzada a nivell estatal, europeu i mundial, que trafica amb armes, prostitució, ven cocaïna a la classe dirigent i aristòcrata, maneja les apostes il·legals i també té connexions amb una xarxa internacional de prostitució infantil. Per no xerrar de la “versió oficial” dels seus fets: extorsions, persecucions politiques, assassinats, atemptats, violència als carrers, caceres humanes... I què dir de la seva poderosa xarxa d’infiltrats, espies, cuetes i sicaris.
Per acabar dalt del cim piramidal de l’organització feixista en què trobam aquells homes econòmicament i socialment importants que estan a l’ombra del Moviment i que poden tirar al terra la teva vida amb tan sols una cridada telefònica.
Apartant els porcs i sortint de la soll, voldria tornar al meu cabreig contra aquest govern Zapatero.
Una llei d’aquestes es fan i punt. Res de consultes, d’exposar-la democràticament. Posau en pràctica el poder que se us ha atorgat. Això a Madrid es diu “a golpe de decretazo”.
En aquest Govern central es denoten signes d’indecisió, d’inseguretat i un disfressat neoliberalisme polític.
Quina casta de govern és el que facilita els lloguers als joves i no fa una REFORMA LABORAL!, que és la condició sin equanum d’un govern d’esquerres que ve arran de la caiguda d’un imperi de majoria absoluta d’un govern de dretes com el d’Aznar aliat amb els Estats Units i el G8.
Aquest govern Zapatero d’anem a fer un 2% del que puguem fer i després en feim una gran campanya publicitària i d’informació, què es això? Una rentada de cara d’aquestes que no aconsegueixen netejar la mirada, mirall de l’esperit de tot allò que tothom creu que és el més important, bàsic i fonamental, que no és fer una Llei de memòria històrica consensuada per totes les forces politiques, inclosa la dreta! Sense aniquilar políticament el feixisme, condemnant-lo, per exemple, a la il·legalitat com feren a Alemanya amb el Nacionalsocialisme com a “compta pendent amb la humanitat i totes les generacions passades i venidores d’alemanys”.
Però aquí som hipòcrites, “de boquilla”, incapaços, la por infectada genèticament pels 40 anys del nostre particular Xernobil polític ens guanya. La petita ombra de l’homenet del Prado ha resultat ésser molt allargada.
O per dir-ho de forma més científica, les dictadures son l’exemple exagerat que els poders fàctics han condemnat, ja des dels llunyans temps de Carlos III, la nostra condició natural de poble. Només aquell poble que sigui lliure podrà decidir lliurement els seu destí.
Per això que el govern de Zapatero sigui un miratge publicitari i una política continuista del neoliberalisme ferotge que propaga el G8 en les ja decepcionants democràcies europees.
No hi ha res més estúpid i frívol que fer balanç d’una guerra i, més encara, d’una guerra civil. En lloc d’agafar el bou per les banyes, pegar un cop de puny damunt la tribuna del Congrés dels Diputats i condemnar enèrgicament el feixisme, l’ultradreta i la cúpula de l’Església espanyola per donar un cop d’estat a una república lícita, votada per tots (homes i també dones!), i que guanyà per majoria absoluta, no condemnen els que imposaren el seu poder no lícit amb alçament militar, una guerra civil i una dictadura franquista, a cop de sang, foses comuns, cunetes de cadàvers... I sense deixar de banda la persecució, l’ofegament de la cultura i la llengua pròpies, l’expropiació i confiscació dels béns immobles, econòmics i quartons de poder, com pogués ésser arribar a tenir el 90% dels treballadors de tot l’Estat al mateix sindicat. Tenguem en compte que aquesta Llei de memòria històrica de la Moncloa no contempla la recuperació de tot el patrimoni saquejat a sindicats, moviments politics i socials que foren extirpats pel seu poder de convicció de fer aixecar el poble a construir i caminar el seu propi camí cap a l’emancipació de l’home com a home i de la humanitat com a poble.
Senyor Zapatero, com deia una columna del “sense rostre” d’un número anterior d’aquesta casa que és DE FRANC: “Zapatero, se te ve el plumero”
Ja que el poble fort de conviccions no vol reconeixement i homenatges, volem digna sepultura als nostre morts i la REPÚBLICA!
Ja ho deia una pintada en una paret del madrileny barri de Carabanchel: “Marcelino Camacho ponles en su sitio, el pueblo solo cree en ti, te necesitamos”.

Salut, coneixement i República!