12/10/08

¡Todos a la cárcel!


“Las actitudes son más importantes que las aptitudes”
-Winston Churchill-, politic britanic


Hi ha tanta diferencia entre els presos polítics dels darrers anys de la dictadura franquista amb els polítics presos dels darrers mesos!
Una de ben grossa és que als primers els feien “cantar” amb tortures dignes d'una repressió feixista, i als politics d'avui només els basta veure la cara del jutge per "cantar com un tenor". Vivim uns temps orfes de principis i valors. Homes i dones dèbils camí de jutjats per les 30 monedes d'or, la vella lliçó bíblica que l'home no és que no hagi aconseguit superar sinó que s'ha tirat a la merda dels duros com a únic valor cotitzable d'aquesta societat deshumanitzada en la recerca de la felicitat material, la demarcació de classes, la veneració dogmàtica de l'estatus social que ha esdevingut en buit existencial esdevingut alhora per l'abandonament incrèdul de l'exercici de l'esperit, l'autogestió de la felicitat i la riquesa que no es pot comprar ni amb tot l'or del món de poder de dormir tranquil tots els vespres del camí de les nostres vides, únic patrimoni que no coneix ni de crisis ni de valors borsaris de què només gaudeixen els homes i dones humils.
N'hi ha que donen gràcies a un bon plat de fideus roters i n'hi ha que s'obliden de donar gràcies encalçant el cabrit d'or. Qui és el miserable? Senyors polítics d'alt llinatge?
Perquè el país de pandereta, de gent d'upa, política de boqueta, mamífers intolerants de “una lengua grande y libre” i homes mudats fent carrera de senyors mai no fou el nostre país. Entabanadors, traficants d'il·lusions, proxenetes d'ideals... es fa esgotador repassar el vostre currículum de la vostra doble, triple i il·lusionista moral.
El PP ha expulsat n'Ordinas per haver recaptat 240.000 euros dolços per sembrar-los a les profunditats del seu jardí o bé per ésser una lesbiana casada gràcies a la Llei de matrimonis homosexuals del “revolucionari” govern d'en Zapatero a què el seu partit (PP) s'oposà a peu del taulell del Congrés dels Diputats i que la passada legislatura es manifestà en contra de dita llei sota l'eslògan carlista “La familia sí importa”?

Què més ens falta a l'illa encimentada del mediterrani? Ofegats "Entre dos aguas" com diu en Paco de Lucia. Uns que no es miren ni un pam i d'altres que com si es tractàs del jurament d'un càrrec prometen molt poèticament però inútilment "ni un pam més". A més ho diuen com si es tractàs d'una cita d'en Lincon, Castro o Churchil. Tot un despropòsit polític.

Aquí patim el mal de les dues castes de senyors i la Part Forana segueix essent la terra oblidada d'en Simó Tort, aquell pioner de la representació de la Part Forana i el Pla que optà per la diplomàcia del "garrot" per deixondir la sordesa intencionada dels homes de Palma de Mallorca.
Capitalisme a Madrid? Els collons de l'ase! No fa falta anar tan enfora, a Ciutat hi ha tots els elements polítics, segregacionistes i poderosos que ofeguen la possibilitat d'ésser, amb igualtat de condicions i diferenciació de possibilitats, dels pobles de la resta de l'illa. Convertint-nos en quarterades d'extraradi que els polítics de dretes empren per posar en marxa els seus projectes urbanístics o, per altra banda, els polítics pseudoesquerrans les adquireixen com qui compra finques per augmentar el patrimoni de "flora y fauna" del Govern Balear.

Ja ho diu la vella saviesa popular mallorquina: "en guanyaven a palades i en gastaven a senallades".

9/10/08

El bessó de la vida d´entre tota una tona de fullaca


“Si me pagara lo que gasta para evitar que le roben yo no le robaría”
-Paul Newman a la pel.licula “Dos Hombres y un destino”-



No hi ha dubte de que l´unica grandessa del home residex en aprendre de tot alló que li ocorr en la vida. Malgrat tot el devenir de mentides, l´enpressonament dogmatic de les nostres conciències per part dels poders judeó-cristians, les desigulatats socials praticades pels poders judicials, els valors falsos i debils la societat actual, i l´unic valor "cotizable" per aquestes terres tancades del planeta terra controlat per holdings guvernamentals i cadenes comercials de institucions i nacions amb dret de lucrarse.
De tota la fullaca el bessó es l´unica grandessa, basta be una petita lliçó per superar el dolor que puguin donar 100 garrotades. Com si tants sols bastas una petita pedra per ferte caure d´es cami. Tot lo demes tant sols es pura "cabalistica" economica de la sociedad capitalista moderna.
La menció a la economia en totes aquestes questions,te molt a veure perque s´ha convertit en el gran enemiga exterminadora del valors naturals i congenits del que ens fan florir com esser humans i axí distinguir-nos de la resta d´esser vius. Pero ahores d´ara qui sería es "bestiar" ?
Afarram les nostres vides a una fusta que pren, pero aleotariomanet a tot aquesta apocalisi dels nostres valors com homes lliures i forts el mes important d´aquesta vida a qualsevol lloc d´aquest món es tenir doblers. Fora dubtes tot esta organitzat per que els doblers siguin sa pared mestra d´on construir el millor avenir i adquiri mes drets i respectes en la vida d´un ciutadà qualsevol de qualsevol nació del món.
Es per aixó que el gran pecat de l´home modern resideix en l´araquiri de la lluita de classes.
Perque si un pobre vol robar a d´arriscar-se la vida i donar la cara o amb el seu defecte possar-se una calça per amagar el seu rostre, menstres que el ric si vol robar pot pagar una minuta per obscuritzar la seva identitat i tants sols amb una "telefonada de poder" triplica per millons qualsevol boti que pugui ficar a una borsa d´esports un lladre de bancs d´on tot alló que surt es assegurat per l´home poderos del "cop de telefón" que s´encarrega de guanyar tones i tones doblers que mai un home armat pugi imaginar endur-s´en d´una de les tants dramatitzacións d´atracaments que pugui haver en el món del cinema.
Ja ho deia aquell home que es possava s´americana dels diumenges per engatar-se: "No tots els gats fan sa mateixa olor, ni tots els homes del món poden pagar per tenir raó, per aixó es feren les presons i els sastres . Arriba abans davant un jutge un lladre de mans que un lladre de guants".