no hay titulo posible

Llega el cartero
mira el numero de puerta
desenvaina un fajo de correspondencias.
Una mujer con sus medias alicaídas,
a modo de calcetines cortos,
le abre la puerta,
chirriar de cante jondo.
Una cuervo imberbe y pálido
se sujeta en su hombro.
El cartero bosteza
con barrotes líquidos en su boca.
La mujer de ojos arenosos
desprende un hedor de SOHO de capital.
-Señora debe firmar,
le ha llegado un paquete del Nepal.-

Asintiendo marca con una cruz la notificación
derramando sus ojos
llenando de arena la alfombra de la entrada.
El cartero entra el pesado paquete en la casa,
cruzando el recibidor boscoso.
El cuervo picotea la visera de su gorra,
infectando su uniforme
de sutil veneno magnicida.
El cartero ya intoxicado
se despide amablemente
ya débil.


Un rinoceronte de salón
con su cuerno abre-cartas,
deshace el paquete
de un corte limpio
a 300 kilómetros hora
sin hacer ruido.
En el piso de arriba
duermen con el tercer ojo abierto
unos 20 monjes del Nepal
de gatillo ligero.

Política vampírica

“En política sempre hem d’optar entre dos mals”
Chistopher Morley (1890-1957)
-escriptor i periodista nordamericà-

Veure els polítics grossos de Madrid bravejar de qui ven el peix més fresc fa ganes de condemnar el model bipartidista yankee implantat al “ruedo iberico” a l’exili dels deserts, terra de l’oblit on tot s’esvaeix entre bufades de vent.
Ara la societat té un exemple gràfic que tant uns com els altres duen camins paral·lels cap al mateix patró econòmic.
Si tenim un IRPF que donava mala vida a la nostra butxaca, doncs ara arriba un home de Madrid i, com si es tractàs d’un capritx de senyor, ens diu que el farà desaparèixer
“por la gracia del poder otorgado por los votos” i així poder pagar la llet, el pa i el blat al preu que Ells i els fills del petroli ens han estipulat.
Ara resulta, poble ignorant, que tot el que pagàvem religiosament no tenia un valor pràctic ni un sentit social; perquè si ho volen esborrar a cop de campanya política, per què collons ho hem pagat tots aquests anys?
Què és això de fer polítiques mercantilistes, de temporada, amb ofertes fora lletra petita i convertir les politiques socials en xecs o sous per pagar tot allò que ens roben sota l’equivalència trucada de la romana capitalista instaurada a la classe política, ja diguem classe dirigent o llogaret de mercaders?
Homes i dones ben pagadors d’imposts de ferratina i preus de punta de pistola, facem un pensament…
Europa ens dilata per darrere fent sang i ens mossega pel coll xuclant-la i aquesta només és culpa del PP i del PSOE i tots els seus camins que bifurquen al neoliberalisme en la recerca de l’aspecte classista, estúpid i capritxós d’esser europeus.
Perquè després, tots els ajuts que arribin d’Europa els xuclin personatges infrahumans com la duquessa d’Alba.
Ja ho deia un home que anava a cercar el seu nét a la guarderia no municipal: “Una cosa és segura bergant, i és que cap diputat no vindrà mai a ca nostra a fer-nos el sopar”.